Abans d'endinsar-nos amb la nostra proposta cal contextualitzar els antecedents i la justificació de la mateixa, per això, l'alumnat de 1º d'ESO ha de conèixer el perquè de la nostra tasca.
Malgrat que alguns autors
com Álvarez i Bisquerra (2010) identifiquen l’inici de l’educació emocional amb
la publicació de les obres Intel·ligència Emocional al 1990 per Mayer i
Salovey, i el best seller del mateix
títol de Goleman al 1995, altres professionals de l’educació, com Marina (2005)
assegurava que “en l’antiguitat als sentiments i a les emocions se’ls definia
com a “passions”, i aprendre a dominar-les formava part de la gran educació”.
A menut, pel que fa al
marc educatiu, l’adquisició de certs coneixements base ha estat sempre
l’objectiu principal del propi sistema educatiu, per tant, l’educació en sí ha
dedicat els seus esforços al desenvolupament cognitiu, teòric i acadèmic,
deixant de banda, la dimensió emocional de la persona. Per tant, si ens basem
en la pròpia legislatura, acudim amb el Real Decret 1631/2006, de 29 de
Desembre, a l’article 7 (Enllaç llei),pel qual
s’estableixen les ensenyances mínimes corresponents a l’Educació Secundària
Obligatòria, que dintre de les competències bàsiques que s’han d’assolir, apareixen,
les competències nº5 ( competència
social i ciutadana) i la nº8 ( autonomia i iniciativa personal) concretant
específicament l’educació emocional.
Partint amb la idea de
que la dimensió emocional de l’ésser humà cada vegada demanda més atenció i
desenvolupament per part de l’àmbit educatiu, cal citar que des de la
perspectiva històrica, la emoció sempre ha estat contraposada a la raó, ja que,
les emocions i les passions no estaven considerades com allò necessari a formar
en el propi ésser sinó que “ l’educació tradicional ha primat el coneixement
per damunt de les emocions” (Bach y Darder, 2004).
No hay comentarios:
Publicar un comentario