APORTACIÓ BEGOÑA IBARROLA

Aquesta entrada va dedicada a una entrevista amb l'escriptora i psicóloga, Begoña Ibarrola, experta en intel·ligències múltiples i emocionals, que insisteix en la importància d'educar en emocions per reduir " el preocupant índex d'abandonament i assetjament escolar". 

En aquest espai citarem certes preguntes que va contestar la professional per veure quina és la opinió i visió des d'aquesta experta en emocions. La entrevista va ser duta a terme per Ana Ayala i publicada a la Revista d'Educació, EDUCACIÓ 3.0.

Qué beneficis presenta la formació en emocions per als educands?
Les emocions ens acompanyen durant tota la vida, de fet, abans de nèixer ja sentim i molt després comencem a pensar. Així que en primer lloc som éssers que sentim i després éssers que pensem. Conèixer bé els fenòmens emocionals, com apareixen, com s'expressen i com es regulen, serveix als nens/es per a ser capaços de manejar el seu món emocional en lloc de deixar-se dur pel mateix. 
Aprendre a conèixer la nostra dimensió emocional, ens capacita també per comprendre als demés i afavorir un bon aprenentatge social. 

Existeix una relació entre intel·ligència emocional i assetjament escolar?
Són nombrosos estudis els que així ho demostren. Existeixen emocions que afavoreixen el procés d'aprenentatge i altres el dificulten inclús el bloquejen. Per aprendre és necessari prestar atenció, comprendre i memoritzar allò après. Tots coneixem alumnat que per por o ansietat excesiva són incapaços de contestar en un examen, la seua ment es queda "en blanc" per causa d'un estat emocional intens que les impedeix demostrar el que saben. 
Si volem frenar l'assetjament escolar, no hi ha altra forma que tractar l'educació emocional des d'infantil fins el final del procés educatiu. Les persones que s'han format per ser emocionalment intel·ligents tenen millors resultats acadèmics i es senten motivades per aprendre. 

La violència escolar pot estar associada a una inadaptació emocional?
Hi ha determinades competències emocionals associades a la prevenció de conductes violentes com son la regulació emocional i la empatia. Però també és cert que si els alumnes senten por, s'activa un circuit cerebral que els impulsa a l'atac. Quan un es sent assetjat, no pot aprendre perquè la seua atenció es centra en allò que li fa por i a vegades respon de forma agressiva per pura defensa. En el meu treball com a terapeuta també he conegut a alumnat que estava passant moments emocionalment molt difícils, de molta pressió, i al no tenir mecanismes d'eixida, s'expressen mitjançant conductes violentes o disruptives. Centrar l'atenció en la conducta, sense saber qué pasa a l'interior de cada subjecte, suposa fracasar. 

Quines són les claus de l'educació emocional?
Comença a l'etapa prenatal, però al llarg de la vida podem aprendre a manejar una sèrie d'eines que ens permeten conèixer, expressar i regular el nostre món emocional, tant el que es genera en el nostre interior, com el que es produeix i manifesta en la nostra vida de relacions. 
Aprendre a ser un mateix i també a conviure són dues aprenentatges vàlids per a tota la vida, dos cares de l'educació emocional inseparables i necessaries. Hi ha diferents models de competències emocionals, el de Salovey i Mayer, Goleman, Bovatis, Bisquerra... però casi tots pivoten al voltant de cinc eixos: consciència emocional, regulació emocional, autonomia emocional, consciència social i gestió de relacions. En cada una d'aquestes competències s'ofereixen diferents eines, com l'autoestima, l'asertivitat, l'empatia, l'optimisme, la resiliència... Una clau per tant, s'encontra en la combinació d'aspectes intrapersonals amb altres interpersonals que ens ajuden a tenir una vida més plena. Altra, en comprendre que una vertadera educació emocional ha de promoure la maduressa emocional dels alumnes, no sols el seu "aprenentatge emocional". 

Què necessiten els docents per poder educar amb emocions el seu alumnat?
En primer lloc, comprendre qué la seua funció com educadors va molt més enllà que la de transmisors d'informació o coneixments, ja que, d'altra banda, hui s'encontren també fora de les aules. En segon lloc, que necessiten formació en aquest camp, ja que en els seus estudis no existeix cap assignatura que aporte aquests continguts i estratègies per desenvolupar aquestes competències emocionals. I, en tercer lloc, que tinguen en compte que el clima emocional que generen en l'aula serà un dels factors que potencie l'aprenentatge i la vinculació emocional amb l'alumne. 
En classe, ninguna interacció és emocionalment neutra, deuen de tenir-ho en compte. Però abans de formar al claustre és imprescindible que els equips directius siguen els que prenguen la iniciativa a l'hora d'implantar aquests programes en les aules i que les families estiguen ben informades. 


Per concloure, citem la importància de formar als docents i de conèixer tots els recursos als que pot acudir el centre educatiu per poder fer de l'intel·ligència emocional una vertadera realitat educativa.