ATARAXIA: QUAN NO SENTIM EMOCIONS

En l'entrada d'avui tractarem un nou terme essencial que deuen conèixer tot l'alumnat i els professionals de l'ESO. El terme ataràxia ve del grec antic, i significa falta de torbació. 

La ataràxia és l'absència d'ansietat, enuig o confusió. En altres paraules, sol materialitzar-se en forma de tendència a la calma i la impertorbabilitat.

Moltes vegades, la ataràxia fa acte de presència de manera totalment inesperada, com a conseqüència d'un accident que s'ha produït d´anys al cervell. La ataràxia produïda per lessions té conseqüències serioses per a la qualitat de vida de qui l'experimenta. Tant la seua manera de relacionar-se amb els altres com la seua autoimatge canvien radicalment pel fet de mantenir-se involuntàriament en un estat d'eterna impertorbabilitat.

El nostre cervell és la base de tots els processos en els quals es basen els nostres estats emocionals. Això vol dir que, si certes parts de l'encèfal humà comencen a fallar, alguns aspectes de la nostra vida emocional poden quedar alterats, mentre que la resta de funcions de la nostra manera de ser romanen més o menys inalterades.

Aleshores, com són les persones amb ataràxia?

1. Tendència a la passivitat

Les persones amb ataràxia mèdica difícilment prenen la iniciativa, i es limiten a reaccionar al que els passa al seu voltant.

2. Absència de l'aparició d'estats emocionals intensos

Independentment del que vulgui la persona, no s'experimenta ira o ansietat, però tampoc es viuen moments  d'alegria.

3. Estabilitat emocional inusual

A causa de l'anterior, l'estat emocional de la persona sembla no dependre de l'entorn: sempre es manté més o menys igual.

4. Impossibilitat de frustració

El fet que els esdeveniments no desemboquin en les conseqüències positives que estàvem esperant no produeix frustració en la persona.

5. Desaparició del sentiment de culpa

És una de les conseqüències més notables de l'ataraxia deguda a lessions, almenys des del punt de vista moral i social. La persona amb ataràxia mèdica no se sent afectada per les coses dolentes que li passen, però tampoc reacciona en veure com els seus actes pot perjudicar els altres.

Ja coneixem altre terme dintre de la realitat emocional que ens envolta...

L'ESCOLTA ACTIVA I L'EMPATIA

Treballarem les sessions sempre basant-nos amb l'escolta activa i l'empatia, però primer hem de conèixer què és:

El saber escoltar es un dels factors fonamentals de l’empatia. L’escolta activa

predisposa a les persones a la comunicació.

L’escolta activa suposa l’execució de les següents fases:

A. Sentir el que se’ns diu.

B. Comprendre el que se’ns diu.

C. Interpretar i elaborar el que em entès.

D. Respondre (si es necessari).

E. Respondre (si es necessari).

Les següents estratègies ajuden a adquirir i desenvolupar l’escolta activa:

1. Disposició psicològica.

2. Observar a l’interlocutor.

3. Comunicar amb el cos i gestos.

4. Comunicar amb paraules.

5. Evitar:

• Interrompre.
• Jutjar anticipadament.
• Oferir ajuda ni solucions prematures.
• Rebutjar el que l’altra persona sent (no et preocupis...).
• Explicar les teves histories mentre l’altre necessita parlar.
• La “síndrome de l’expert”.

Tenint doncs en compte el significat de l’escolta activa i per acabar d’aclarir el

concepte, podriem diferenciar 10 formes diferents de respostes d’un interlocutor

en una conversa, de les quals algunes són variants de l’escolta activa i d’altres

són precisament el contrari:

• RESPOSTES EGOCÈNTRIQUES.
• CONSELLS.
• OPINIONS GRATUÏTES / JUDICIS DE VALOR / CRÍTIQUES REFORMULACIONS – REPETICIONS DE PARAULES, FRASES O IDEES.
• PREGUNTES.
• COMPRENSIÓ DE SENTIMENTS.
• ACORD AMB OPINIONS.
•  SINCRONITZACIÓ.
•  SÍNTESI.
• “SAFAREIG”

EINES EMOCIONALS

Segons l’àrea organitzativa on vulguem potenciar la intel·ligència emocional, es poden usar diferents eines

Selecció, els processos de selecció poden identificar si el candidat és una persona emocionalment intel·ligent. La clàssica selecció per competències pot adaptar-se a aquest propòsit si s’identifiquen competències associades amb l’EQ com l’autocontrol, la comunicació, la persuasió, etc.
Les dinàmiques de grup també són una bona eina per veure com reacciona una persona en un entorn determinat. A més, des de l’àmbit acadèmic on va néixer la teoria s’han proporcionat tests per mesurar les capacitats emocionals d’una Unitat de Coneixement 
El test MSCEIT consta de 4 àrees on es demana als participants que: identifiquin les emocions representades per determinats rostres, produeixin estats emocionals i en resolguin els problemes associats. Identifiquin les causes de determinades emocions i descriguin com incorporar les emocions en raonaments i decisions que impliquen d’altres persones. 

El lideratge segons Goleman, pot potenciar la intel·ligència emocional mitjançant un procés de coaching perquè la presencia del coach ajuda a prendre consciencia emocional d’un mateix (actua com a mirall) i facilita l’empatia.

La potenciació del talent exposa un equip que presenti un clima emocionalment intel·ligent i permetacque aflori el talent i la creativitat subjacents. Els seus integrants no s’autocensuren, no temen la reacció del grup a les seves idees, en definitiva, no busquen l’atribució personalista de l’èxit sinó que pensen en l’equip com a instància generadora d’idees i decisions. 

Les tècniques genèriques de formació, fan possible realitzar cursos de formació en capacitats frontereres amb la intel·ligència emocional. De fet, hi ha moviments que demanen la introducció d’aquestes tècniques en la pròpia formació primària. Es basen en el principi, acceptat per Goleman però discutit per d’altres teòrics, que la intel·ligència emocional es pot treballar mitjançant les trobades informals, la potenciació d’espais i moments propicis a les trobades informals, millorant el clima emocional d’un grup.

La meditació, Goleman es declara partidari de les tècniques de meditació d’arrel budista per potenciar la intel·ligència emocional. El distanciament d’un mateix, l’autocontrol i l’objectivització d’estats emocionals complexos són processos estretament lligats amb els components coneguts de la intel·ligència emocional

L'AUTOESTIMA

L'autoestima és un concepte complex que actualment es fa servir en diferents contexts, ja que és un mot que no es fa servir exclusivament dintre del camp de la salut mental, sinó que també s'esmenta en l'àmbit esportiu, acadèmic, de les relacions socials, etc. Però tot i que s'empri en diferents situacions, en tots els casos es comparteix la idea generalitzada de que el significat del concepte "autoestima" té a veure amb tot allò que pensem, sentim i realitzem cap a nosaltres mateixos. I dintre d'aquest significat, compartit socialment, de "l'autoestima" queda implícit també la importància de tenir una "bona autoestima" o una "autoestima alta", ja que això significa un millor benestar i una capacitat per enfrontar els diferents reptes de la vida d'una manera més positivia i eficient.

Tenint en compte la definició que l'OMS (Organització Mundial de la Salut) fa sobre què vol dir salut: "Estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties", sembla evident que l'autoestima juga un paper molt important en el desenvolupament i manteniment d'aquest estat de complet benestar físic, mental i social. I no només això, l'autoestima és un factor de protecció molt important a l'hora de prevenir un trastorn de la conducta alimentària. De fet, l'autoestima es considera factor de protecció inespecífic, és a dir, una autoestima saludable disminueix considerablement la probabilitat de patir situacions de risc, no només pel que fa al TCA, sinó pel que fa a altres conductes de risc com consum de sustàncies psicoactives, conductes violentes, o conductes sexuals de risc.

Però què vol dir autoestima? 

L'autoestima és un concepte intrínsecament relacionat amb l'autoconcepte. L'autoconcepte té a veure amb tots els pensaments i creences que la persona creu que són certes sobre sí mateixa. Aquests pensaments i creences són fruit d'un anàlisi, valoració i interpretació sobre com és la mateixa persona, i sobre les seves experiències com a resultat dels fets viscuts en interacció amb la seva predisposició individual pel que fa a trets de personalitat. L'autoestima té a veure amb totes les emocions, sentiments i sensacions dirigits a un mateix resultants de l'autoconcepte i de la percepció de vàlua sobre un mateix. Així doncs, autoconcepte i autoestima són conceptes que existeixen conjuntament i que es retroalimenten mútuament. 

Per què és important l'autoestima?

Una autoestima saludable és fonamental perquè afavoreix: 

Un millor estat d'ànim i estat de benestar general
Motivació i energia per aconseguir fites i superar de forma saludable els fracassos
És un factor de protecció inespecífic. És a dir, redueix la probabilitat de patir problemes de caire psicològic i social en general
Respecte cap a un mateix, posicionant-se des d'un comportament digne cap a un mateix
Capacitat d'autocura i de protegir els propis interessos legítims i drets
Fer ús de les pròpies habilitats i capacitat amb satisfacció
Què és necessari per tenir una bona autoestima?
Prendre consciència de com som i acceptar-nos tal i com som
Fer una valoració positiva de la nostra persona
Acceptar els errors i fracassos com quelcom natural de l'existència humana. "Donar-se permís per equivocar-se"
Elaborar fites realistes i abastables, la persecució de fites excessivament elevades pot comportar sentiments de frustració
Reconèixer la pròpia vàlua i el mèrit de ser estimat i respectat pels altres

APORTACIÓ BEGOÑA IBARROLA

Aquesta entrada va dedicada a una entrevista amb l'escriptora i psicóloga, Begoña Ibarrola, experta en intel·ligències múltiples i emocionals, que insisteix en la importància d'educar en emocions per reduir " el preocupant índex d'abandonament i assetjament escolar". 

En aquest espai citarem certes preguntes que va contestar la professional per veure quina és la opinió i visió des d'aquesta experta en emocions. La entrevista va ser duta a terme per Ana Ayala i publicada a la Revista d'Educació, EDUCACIÓ 3.0.

Qué beneficis presenta la formació en emocions per als educands?
Les emocions ens acompanyen durant tota la vida, de fet, abans de nèixer ja sentim i molt després comencem a pensar. Així que en primer lloc som éssers que sentim i després éssers que pensem. Conèixer bé els fenòmens emocionals, com apareixen, com s'expressen i com es regulen, serveix als nens/es per a ser capaços de manejar el seu món emocional en lloc de deixar-se dur pel mateix. 
Aprendre a conèixer la nostra dimensió emocional, ens capacita també per comprendre als demés i afavorir un bon aprenentatge social. 

Existeix una relació entre intel·ligència emocional i assetjament escolar?
Són nombrosos estudis els que així ho demostren. Existeixen emocions que afavoreixen el procés d'aprenentatge i altres el dificulten inclús el bloquejen. Per aprendre és necessari prestar atenció, comprendre i memoritzar allò après. Tots coneixem alumnat que per por o ansietat excesiva són incapaços de contestar en un examen, la seua ment es queda "en blanc" per causa d'un estat emocional intens que les impedeix demostrar el que saben. 
Si volem frenar l'assetjament escolar, no hi ha altra forma que tractar l'educació emocional des d'infantil fins el final del procés educatiu. Les persones que s'han format per ser emocionalment intel·ligents tenen millors resultats acadèmics i es senten motivades per aprendre. 

La violència escolar pot estar associada a una inadaptació emocional?
Hi ha determinades competències emocionals associades a la prevenció de conductes violentes com son la regulació emocional i la empatia. Però també és cert que si els alumnes senten por, s'activa un circuit cerebral que els impulsa a l'atac. Quan un es sent assetjat, no pot aprendre perquè la seua atenció es centra en allò que li fa por i a vegades respon de forma agressiva per pura defensa. En el meu treball com a terapeuta també he conegut a alumnat que estava passant moments emocionalment molt difícils, de molta pressió, i al no tenir mecanismes d'eixida, s'expressen mitjançant conductes violentes o disruptives. Centrar l'atenció en la conducta, sense saber qué pasa a l'interior de cada subjecte, suposa fracasar. 

Quines són les claus de l'educació emocional?
Comença a l'etapa prenatal, però al llarg de la vida podem aprendre a manejar una sèrie d'eines que ens permeten conèixer, expressar i regular el nostre món emocional, tant el que es genera en el nostre interior, com el que es produeix i manifesta en la nostra vida de relacions. 
Aprendre a ser un mateix i també a conviure són dues aprenentatges vàlids per a tota la vida, dos cares de l'educació emocional inseparables i necessaries. Hi ha diferents models de competències emocionals, el de Salovey i Mayer, Goleman, Bovatis, Bisquerra... però casi tots pivoten al voltant de cinc eixos: consciència emocional, regulació emocional, autonomia emocional, consciència social i gestió de relacions. En cada una d'aquestes competències s'ofereixen diferents eines, com l'autoestima, l'asertivitat, l'empatia, l'optimisme, la resiliència... Una clau per tant, s'encontra en la combinació d'aspectes intrapersonals amb altres interpersonals que ens ajuden a tenir una vida més plena. Altra, en comprendre que una vertadera educació emocional ha de promoure la maduressa emocional dels alumnes, no sols el seu "aprenentatge emocional". 

Què necessiten els docents per poder educar amb emocions el seu alumnat?
En primer lloc, comprendre qué la seua funció com educadors va molt més enllà que la de transmisors d'informació o coneixments, ja que, d'altra banda, hui s'encontren també fora de les aules. En segon lloc, que necessiten formació en aquest camp, ja que en els seus estudis no existeix cap assignatura que aporte aquests continguts i estratègies per desenvolupar aquestes competències emocionals. I, en tercer lloc, que tinguen en compte que el clima emocional que generen en l'aula serà un dels factors que potencie l'aprenentatge i la vinculació emocional amb l'alumne. 
En classe, ninguna interacció és emocionalment neutra, deuen de tenir-ho en compte. Però abans de formar al claustre és imprescindible que els equips directius siguen els que prenguen la iniciativa a l'hora d'implantar aquests programes en les aules i que les families estiguen ben informades. 


Per concloure, citem la importància de formar als docents i de conèixer tots els recursos als que pot acudir el centre educatiu per poder fer de l'intel·ligència emocional una vertadera realitat educativa.

LA RÀBIA: gestionant emocions

La ràbia és una de les emocions per les quals els pares busquem més solucions, esperant una fórmula que ens porti tranquil·litat a casa.

Però a vegades ens oblidem que, com totes les emocions, té la seva funció i es necessària. La ràbia ens protegeix i ens ajuda a posar límits, a defendre’ns d’allò que ens fa mal. I quan som infants, la transitem per a definir qui som. Necessitem diferenciar-nos dels pares i utilitzem els recursos que tenim, com ara la confrontació.

Llavors, què fem amb la ràbia?

Aprendre i aprofitar-ho per a créixer i ser millors persones, millors pares i mares i millors docents.

És cert que si esteu llegint això es perquè voleu gestionar-la millor. Així que podem començar posant consciència en com la vivim:

Què em passa quan s’enfada el meu fill/filla?

Com reacciono davant la seva ràbia?

Mantinc la calma quan s’enfada el meu fill/a? O em desperta alguna emoció?

Sempre reacciono igual? De què depèn?

Es important donar espai a l’enfado per a que surti i reconèixer-lo per a que es pugui expressar amb llibertat. Tant en nosaltres com en els nostres fills. I si, sobretot en nosaltres.

Què em passa quan m’enfado?

Com reacciono? Com em sento?

Els nostres alumnes aprendran a gestionar la ràbia observant com ho fem nosaltres. Ja els podem portar als millors tallers de gestió d’emocions, que ells ens imitaran a nosaltres, que som els seus referents. Pressió? No. Motivació! Motivació per aprendre a viure millor!

Així doncs el millor que podem fer es observar-nos i veure si podem gestionar millor la nostra pròpia ràbia, tant quan ens relacionem amb ells com en la resta d’àmbits de la nostra vida. Potser buscarem una altra fórmula. N’hi ha, però no tots compartim la mateixa. Així que de nou cal observar-nos i preguntar-nos.

Què necessito quan estic enfadat/da? Que m’ajuda?

La resposta ens dona pistes sobre què podem fer per aprendre a gestionar-la millor. Potser cridar? Respirar? Marxar? Què és el que ens va millor? Si podem ens ho donem. Sinó (a vegades ens enfadem en un lloc on no volem cridar per exemple) busquem una altra opció que si podem fer. I practicant un cop i un altre i un altre… anem descobrint que cada cop és més senzill gestionar l’emoció.

I ara, tal com hem fet amb nosaltres també ens ho preguntem sobre els nostres alumnes:

Què necessita quan s’enfada? Què el/a pot ajudar?

Què puc fer jo ara per ajudar-lo a gestionar l’emoció que sent?

Podem actuar de maneres diverses davant les emocions dels nostres alumnes per ajudar-los. A alguns  els hi va bé el contacte físic, altres necessiten que estiguis aprop però sense tocar-los, o que simplement els ajudis a posar paraules a allò que els hi passa. Des de la calma podem explorar maneres fins a trobar la que l’ajuda en cada situació i moment.

Si necessites ajuda, demana-la. Si necessites descansar, busca temps. Si necessites respirar, omple els teus pulmons. Busca què necessites i troba la manera com t’ho pots donar.

I sobretot relaxa’t.  Recorda que ho estàs fent el millor que pots i saps. I aquesta no només és la millor manera, sinó que també és l’única manera que ho pots fer.

Feliç viatge!

EXPLICO EL QUÈ EM PASSA

L'activitat presentada en aquesta entrada té com a principal objectiu treballar l'expressió dels sentiments per part de l'alumnat i aprendre a compartir-los amb els altres. 

Com a desenvolupament, l'alumnat explicarà després d'observar el dibuix com se sent, i després d'un diàleg col·lectiu i motivat pel que du l'activitat, passarem a completar la fitxa individual; dibuixar-se quan està content. Es podrà reforçar amb dibuixos de cares que expressen diferents sentiments. 

Els materials i recursos seran les fitxes utilitzades, i la duració serà la d'una sessió normal a classe. 

L'avaluació finalment, serà observar la participació i expressió dels sentiments per part dels alumnes. 

Com podeu observar, les nostres entrades són variades pel simple fet de que presentem tant recursos, notícies i opinió com  a activitats per adaptar i portar a terme al curs i etapa que es desitge. El professorat, una vegada escolleix l'activitat la podrà adaptar als seus subjectes, atenent en tot moment a les necessitats del grup-classe al que s'enfronta i aconsellat a més pel Orientador Educatiu del centre. 

LA PRÀCTICA EMOCIONAL

En aquesta entrada ens centrarem en una notícia exposada pel ara.cat on ens exposen la xerrada de presentació del llibre "Educant les criatures", a partir del qual endinsen l'educació emocional com a base educativa del cor de totes les persones. 

Com va afegir Eva Bach, pedagoga i escriptora, " educar el cap sense educar el cor no és educar en absolut". Amb aquesta xerrada es volia matisar que educar les emocions no consisteix només a " conèixer-les i identificar-les", sinó també a proporcionar eines per " transformar i reparar les que són més difícils, les que fan patir". Caldrà entendre doncs, el propi cor. 

Dintre d'aquesta sessió, la presentació recollia el llibre Educant les criatures, una recopilació de reportatges sobre educació emocional que al llarg de set anys s'han publicat al suplement de Criatures de l'ARA. " Ningú no es fa valent al camp de batalla". Josep Soler, professor de filosofia, citava Aristòtil per defensar que l'educació emocional no és innata en els individus sinó que s'ha d'educar". 

Nosaltres, com a Orientadors Educatius i especialistes en aquesta temàtica, hem de tenir presents aquests principis, ja que des del centre educatiu hem de potenciar aquesta educació, tractant a les persones com a sers emocionals que han d'educar les seues emocions i sentiments per poder crèixer i conèixer nou món. 

Aquesta notícia ens reflexa que avui dia es lluita per canviar el model educatiu treballat des de sempre, que sí que es pot fomentar una nova metodologia i que es tasca de tothom, de tota la comunitat educativa. 

Seguim i sumem nous fets per educar amb emocions

SÍ ALS NOUS RECURSOS QUE TREBALLEN PER LES EMOCIONS

Com sempre tractem aquesta eina per exposar aspectes innovadors sobre el nostre tema, pensem que hem de donar oportunitat a altres docents en primer lloc i al propi alumnat en segon lloc, a conèixer guies i recursos que treballen les emocions, és a dir, activitats que ho fan realitat i que estan duent-se a terme en altres ciutats i instituts. 

Amb aquesta guia sociemocional podrem treballar de forma directa i activa el què són les emocions, l'educació en valors, la tutoria i tot el que comporta el treball d'aquestes competències en l'àmbit educatiu. En aquesta guia veurem adjuntats diferents programes i guies que en parlen de l'educació emocional en diferents contextos, recursos útils per poder treballar des de diferents perspectives la mateixa temàtica. 

Adjuntem nous recursos, en aquest cas, una guia d'educació sociemocional per part del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 

GUÍA SOCIEMOCIONAL

PARLEM D'INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Abans d'endinsar-nos amb la nostra proposta cal contextualitzar els antecedents i la justificació de la mateixa, per això, l'alumnat de 1º d'ESO ha de conèixer el perquè de la nostra tasca. 

Malgrat que alguns autors com Álvarez i Bisquerra (2010) identifiquen l’inici de l’educació emocional amb la publicació de les obres Intel·ligència Emocional al 1990 per Mayer i Salovey, i el best seller del mateix títol de Goleman al 1995, altres professionals de l’educació, com Marina (2005) assegurava que “en l’antiguitat als sentiments i a les emocions se’ls definia com a “passions”, i aprendre a dominar-les formava part de la gran educació”.

A menut, pel que fa al marc educatiu, l’adquisició de certs coneixements base ha estat sempre l’objectiu principal del propi sistema educatiu, per tant, l’educació en sí ha dedicat els seus esforços al desenvolupament cognitiu, teòric i acadèmic, deixant de banda, la dimensió emocional de la persona. Per tant, si ens basem en la pròpia legislatura, acudim amb el Real Decret 1631/2006, de 29 de Desembre, a l’article 7 (Enllaç llei),pel qual s’estableixen les ensenyances mínimes corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, que dintre de les competències bàsiques que s’han d’assolir, apareixen, les competències  nº5 ( competència social i ciutadana) i la nº8 ( autonomia i iniciativa personal) concretant específicament l’educació emocional.

Partint amb la idea de que la dimensió emocional de l’ésser humà cada vegada demanda més atenció i desenvolupament per part de l’àmbit educatiu, cal citar que des de la perspectiva històrica, la emoció sempre ha estat contraposada a la raó, ja que, les emocions i les passions no estaven considerades com allò necessari a formar en el propi ésser sinó que “ l’educació tradicional ha primat el coneixement per damunt de les emocions” (Bach y Darder, 2004).

Avuí dia ja és hora que es parle d'un procés d'ensenyament aprenentatge basat en les competències emocionals per afavorir d'aquesta forma l'adquisició de coneixements dels educands. 

FEM REALITAT L'ESPAI EMOCIONAL

Partint de la nostra Unitat Didàctica dirigida com ja hem exposat a integrar les emocions en el procés educatiu de l'alumnat de 1º d'ESO, proposem en aquesta entrada diferents recursos per poder fer ús a les hores de tutoria, com és el nostre objectiu. 

Aquests recursos també serveixen per a qualsevol etapa d'educació secundària obligatòria i d'aquesta forma per a qualsevol docent que vulgui dur-ho a terme i desenvolupar el canvi en aquest sentit. Tot canvi és bo i necessàri per a que l'alumnat estigui preparat per enfrontar-se a la nova societat, viure en aquesta i ser un ésser que sent, estima, aprèn i viu. 

Citem l'enllaç corresponent, pegeu-li una ullada, és ben interesant!
Recursos Intel·ligència Emocional Secundària

INNOVANT AMB TIC

En aquest espai exposarem diferents temàtiques relacionades amb la importància d'educar amb les emocions, sempre tenint en compte els aspectes académics però donant-li altra mirada a la perspectiva social, emocional i educativa per poder crear d'aquesta forma, persones preparades per a la societat actual.